Doro Balaguer: Pintura, política, vida.

invitacio-doro

L’Exposició de Doro Balaguer, s’inaugurarà el proper dijous 16 d’octubre a les 20.15 h. al centre d’Art Villa Eugènia de Godella, organitzada per la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluis Blasco, i l’Ajuntament de Godella.

Vos reproduïm l’article de la pàgina web de la Universitat de València que es va publicar amb motiu de la inauguració de l’expossició l’any 2011.

” El visitant trobarà una mostra documental que resumeix, a través de fotografies i altres referències, l’activitat de Doro Balaguer en diversos camps. També s’exhibeixen les pintures de la primera època (les realitzades fins a principis dels seixanta). Finalment, un altre bloc de peces mostra pintures seleccionades de l’època actual.

La trajectòria d’aquest autor pot qualificar-se d’atípica: després d’uns inicis molt esperançadors, que el dugueren a formar part del Grup Parpalló, va decidir abandonar la pràctica artística a principis dels seixanta. Prop de quaranta anys més tard, deixades ja les activitats professionals i polítiques, es va enfrontar de nou amb el llenç i amb la paleta de colors.

Doro Balaguer.Isidor Balaguer Sanchis, més conegut com a Doro Balaguer, va nàixer a València el 1931, en una família de petits fabricants i comerciants, especialitzats en passamaneria. Va estudiar Belles Arts a l’Escola de València (1946-1952), situada en l’antic convent del Carme. Però l’ambient docent i ideològic era tan depriment que Doro va decidir viatjar. De primer va marxar a Eivissa i després a Madrid i a París buscant professionalitzar-se.

I París va representar per a Balaguer un conjunt de troballes. Entre altres, l’abstracció, com una forma de pintar absolutament oposada al realisme i al figurativisme. Allí va participar en exposicions col•lectives, al Col·legi d’Espanya —on va residir un temps— i en alguna sala comercial. Des de la capital francesa, sense perdre la relació amb València, es va vincular amb els petits nuclis d’artistes renovadors que apareixien aleshores i de manera especial amb el Grup Parpalló, iniciat cap al 1956 i dissolt el 1961.

A París, Doro Balaguer va veure també que un artista, un intel·lectual, s’havia de comprometre no sols amb el seu ofici. Així va ingressar al PCE.

En un viatge breu a València, el 1969, va ser detingut i empresonat. En eixir de la presó, va quedar privat de passaport i, per tant, de la possibilitat de retornar a París. A València va reprendre l’activitat política clandestina i es mantingué relacionat amb els petits grups que desenvolupaven un pensament crític, vinculat amb les reivindicacions de la llengua i la cultura del país. Posteriorment, disconforme amb la política del PCE, l’abandonà —ja legalitzat. Llavors, amb Gustau Muñoz i altres exmilitants, va crear la revista de pensament Trellat. A continuació, va prendre part, com a impulsor i dirigent, primer en l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià i a continuació en la Unitat del Poble Valencià, fins que es va desvincular de la política activa. Recentment ha publicat el volum memorialístic L’esquerra agònica. Records i reflexions.

Amb guió de Francesc Pérez Moragón i producció executiva de Miquel Francés, el documental que acompanya l’exposició narra, en tres grans blocs temàtics, les vessants política, artística i personal de Doro Balaguer.

El projecte s’inicià a finals del 2010 amb una sèrie d’entrevistes en sa casa, que vingueren acompanyades d’unes altres a personatges com Romà de la Calle, Gustau Muñoz, Vicent Castellano, Emèrit Bono, Pere Mayor o Carlos Pérez. ”

Text estret de http://www.uv.es/uvweb/college/ca/llista-de-noticies/una-exposicio-revisa-l-obra-i-la-vida-de-doro-balaguer-1285846070123/Noticia.html?id=1285847246835

Arxivat en: Cultura i Educació, Godella, INFORMACIÓ, NotíciesGodella, Pintura, Regidoria d'Educació, Temes, Uncategorized, Valencià

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *