L’alcaldessa de Godella, Eva Sanchis, i la tècnic d’Agricultura, Mónica Rubio, participaren a la segona assemblea de la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, que es va celebrar del 22 al 24 de novembre a Saragossa, per conèixer, de primera mà, experiències d’èxit que ja funcionen en altres municipis i intercanviar postures entorn a diversos temes: protecció dels espais agraris, agrupacions de persones productores, pobresa, fam i salut, articulació de l’espai urbà i rural, etc.
Sanchis va valorar «molt positivament» esta experiència, doncs «en el moment intercanviem experiències i expliquem els projectes que duguem a terme a Godella (per exemple, els horts socials, el mercat de venda directa, les activitats del consell agrari, la formació de les persones llauradors o els menjadors escolars), veiem que la resta de municipis ho perceben amb admiració i reconeixen que som un poble capdavanter en esta matèria», va explicar l’alcaldessa. «El següent pas és el de constituir un Consell Alimentari Municipal, on estiguen representades les escoles, el centre de salut i els moviments associatius, per parlar de la importància de tindre uns bons hàbits alimentaris», afegí.
En estes jornades celebrades a Saragossa es va constituir oficialment la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, a la qual pertanyen ja més de 20 ciutats i pobles -entre els quals està Godella-, i es va aprovar el pla de treball per a 2019.
Entre d’altres temes, es va debatre sobre la importància de recolzar des dels governs locals el Pacte Intervegas, i més en concret el projecte de Llei de Protecció dels Sòls d’Alt Valor Agroecològic que aquest Pacte ha presentat. Al mateix temps, els debats van ressaltar i van reconèixer el valor de la Declaració sobre els Drets Camperols, recentment aprovada per part de les Nacions Unides.
En la conferència final, la investigadora Elena de Luis, de l’Observatori del Dret a l’Alimentació d’Espanya va assenyalar, com a causes de la inseguretat alimentària tant per defecte -fam- com per excés -sobrepès i obesitat-, les desigualtats econòmiques i en l’accés a drets, l’abandó de les polítiques socials, els canvis en les polítiques alimentàries i l’alça de les estimes en els aliments més saludables. La investigadora va explicar la «importància del compromís dels governs amb el foment i el desenvolupament d’una agricultura sostenible i de proximitat».
Per la seua banda, l’investigador José Ramón González Parada, de l’associació Carta contra el Hambre, va ressaltar l’elevada incidència de la fam en les ciutats espanyoles (entorn del 4% de la població total és usuària de Bancs d’Aliments), i la importància de passar «del assistencialisme enfront de la urgència de la fam a una acció per a restablir el dret a una alimentació adequada». En aquest sentit, va posar en relleu l’estreta relació entre el dret a una alimentació adequada i la sobirania alimentària.
Les sessions de debat de les jornades van ser clausurades per Teresa Artigas, regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Saragossa, que ostenta la Presidència de la Xarxa.