Els actes, anomenats Primeres Jornades Doctor Juan B. Peset Aleixandre, començaran dijous a la vesprada, a les 19.30 hores a Villa Eugenia. Allà, els membres de Paraules Contra l’Oblit explicaran el sentit de l’associació i de les jornades. Més tard Josep Lluis Barona oferirà una conferència sobre la figura de Peset com a científic, humanista i polític. Per a acabar, Vicent Alonso recitarà una sèrie de poemes de Vicent Andrés Estelles dedicats a Peset.
Divendres, a la mateixa hora i al mateix lloc, Teresa Morandi i Anna Miñarro oferiran una xerrada anomenada Trauma i transmissió de la violència política durant la Guerra civil, el Franquisme i la Transició. En ella presentaran un estudi al voltant de com afectà la Guerra civil a les generacions posteriors. Per analitzar aquest estudi, aplicant-lo a Godella, també estarà com a ponent Xavier Costa Granell.
L’acte central de les jornades arribarà dissabte de matí. A les 11.30 hores, es restituirà la placa commemorativa a la casa natal del Doctor Peset. La cita serà al número 54 del carrer Major, on els membres de Paraules Contra l’Oblit esperen que hi haja una massiva assistència de públic, «per tal de rendir tribut com es mereix a aquest il·lustre godellenc». Està previst que al mateix moment que es descobreix la placa, la Banda del Casino Musical de Godella interprete l’himne del municipi, en el que els organitzadors esperen que siga «un moment d’allò més emotiu». Més tard, a les 12.15 hores, els membres de l’associació es reuniran amb altres col·lectius cívics, culturals i ecològics del poble i dels pobles del voltant, al Mercat de Venda Directa de l’Ermita.
Per a acabar les jornades, dissabte a les 19.30, al Teatre Capitolio, Matías Alonso realitzarà un homenatge a les víctimes de la repressió franquista. Posteriorment, la Companyia Cant del Cigne representarà una adaptació traduïda al valencià de l’obra Els fusells de la senyora carrar, de Bertolt Brecht.
Qui va ser Joan Baptista Peset Aleixandre?
«Va nàixer a Godella l’any 1886, en la casa que ocupava l’actual número 54 del carrer Major. La seua trajectòria vital, truncada per les bales d’un escamot d’afusellament franquista el 24 de maig de 1941 a Paterna, correspon a la d’una persona que transcendeix la pròpia vàlua professional com a científic per a projectar-se en la societat valenciana del seu temps amb força.
Va estar titulat en cinc carreres universitàries i exercí de catedràtic de Toxicologia i Medicina Legal; exercí com a Vicerector i Rector de la Universitat de València entre els anys 1931 i 1934; va ser responsable de Salut Pública de l’Ajuntament de València. Afiliat al partit d’Izquierda Republicana, es va presentar en les llistes del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, essent el candidat més votat en la seua circumscripció de València