Però no es suficient amb administrar; per això no calia l’autonomia.
Aquí no esperem un esclat sobiranista, una reivindicació popular dels drets nacionals com a Catalunya.
Aquí esperem que la veu de Compromís connecte amb la ciutadania, i que aquesta confie en els seus trets característics: progressisme amb una òptica valenciana, honestedat i ganes de treballar per al país. “Rescatem persones” .
Aquí esperem un govern de Compromís amb eficiència econòmica però amb unes prioritats que no deixen de costat a la gran majoria, i menys als sectors més necessitats.
Per això el que si deguem és defensar i reivindicar un tracte econòmic just al govern de l’Estat, sense espoli fiscal.
Sense aquests recursos la partida està perduda, perquè per atendre els serveis públics i optar per una política econòmica generadora de treball tenim que ser autosuficients.
Gestionar un pressupost insuficient, amb un deute heretat, lligarà de mans al proper govern valencià.
Uns recursos insuficients obligarà a seguir regatejant serveis públics i gestionar un caos econòmic heretat.
Tot i que és indestriable de la defensa i la reivindicació de l’eficiència en l’administració d’aquests recursos.
Administrar a més de manar!. El sistema públic no és sinònim d’ineficiència però exigeix una gestió curosa.
El dèficit fiscal repercuteix en la majoria dels valencians, especialment de les classes més desfavorides. Els euros que no venen de Madrid afecten el dia a dia de tots nosaltres, afecten i deterioren els serveis públics, els serveis que ens beneficien a tots.
Així i tot el clam reivindicatiu ha arribat als gran empresaris valencians, que han restat dècades en silenci. El que pot fer veure les crisis!. Ara ja defensen el corredor mediterrani i es queixen del dèficit fiscal als que ens sotmet el govern central.
La reivindicació ja és un fet transversal i no reduïda a la minoria nacionalista.
La no exigència de un tracte fiscal just és trair al país i enganyar als ciutadans.
I com que el govern de la Generalitat no reivindica ni exigeix a Madrid un tracte financer just, és un deure indefugible de Compromís liderar aquest greuge.
En el cas contrari la contrapartida és molt coneguda: hi ha dèficit i tenim que arribar a un objectiu traçat per Madrid, a instàncies europees està clar, per tant cal seguir retallant.
Des de Compromís tenim que transmetre la voluntat d’una política apropada a la ciutadania, a la defensa dels seus interessos.
Des de Compromís hi ha que promoure una planificació acurada del territori.
Des de Compromís hi ha que impulsar una gestió honesta i eficient del pressupost.
Des de Compromís hi ha que reivindicar el dèficit financer i l’espoli fiscal.
“Sense dependències de ningú i amb les mans netes”
“Per parlar dels problemes reals de la nostra societat”
“La lluita de l’home contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit”
Milan Kundera.