Artur Heras té dos estudis perquè té dues trajectòries creatives paral·leles. La gràfica inclou il·lustracions, llibres, cartells… i es desenvolupa al darrer pis de casa seva. És un espai ple de llum, amb una terrassa abocada a l’horta valenciana. Allà surt Artur Heras quan vol madurar idees o vol facilitar que li arribin. L’altre espai, al soterrani, el dedica a la creació pictòrica. També a la conservació de la seva obra. Però una i altre dedicació, gràfica i pictòrica, tenen molt en comú. El text és un element que recorre tota la creativitat d’Artur Heras. Perquè l’autor té un substrat intel·lectual notable. És una persona pendent de la realitat que l’envolta, i les seves referències no són prioritàriament pictòriques -tot i que està al cas dels darrers corrents creatius- sinó que tenen a veure amb l’entorn social, polític i, sobre tot, literari. Ho vam notar a cada recó de casa seva, i ho veiem, també, quan ens mostra una petita retrospectiva de la seva obra. La figuració comença surrealista, creua l’hiperrealisme i visita el col·lage. El recorregut s’omple de noms com René Magritte, Miguel Hernández, Diego Rivera i Lev Trotski, Joseph Conrad, CesarePavese, …
Els darrers dos anys Artur Heras ha treballat figures individuals en un mateix fomat vertical, al que ha sumat elements objectuals externs. Bona part d¿aquestes peces es van exposar a l’espai Alfaro Hoffman de Godella, pel que ell ens acompanya en el programa. Més tard, la mostra, ampliada, s’ha vist a les sales de A cent mètres du centre du monde, de Perpignan i ara és a la Fundació Chirivella Soriano, de València.