El sofà al centre de l’escena, els llums escampats entre els músics que eren músics i actors, i figurants, i rapsodes… La concertino i directora de l’Orquestra, Pilar Mor, i el president, Javier Llorens, van introduir els espectadors en un món d’il·lusió, de màgia i de fantasia imaginat per Tono Berti en el qual l’al·legoria sobre la inversió cultural va permetre caminar ensems la literatura i la música amb textos i fragments d’obres de Perrault, Asimov, Poe, Benedetti, Cortázar… musicats amb Ttxaikovsky, Puccini, Ayling i Piazzolla, entre altres.
Júlia Ferriol i Jorge Castellar van donar vida a la descreguda princesa de La bella dorment i al seu príncep blau mentre l’orquestra posava la banda sonora de Txaikovsky. A continuació, María Gil, Nel Cardo i Mar Laguna es van endinsar en el futur amb Els ulls fan una mica més que veure, d’Isaac Asimov, acompanyat pel Divertimento per a orquestra de corda, de Javier Costa. El retrat oval, d’Edgar Allan Poe, va demostrar els dots de narradora de la directora, Pilar Mor, i Javier Blasco i Nerea Moya van actuar de figurants. Per a rematar-ho, l’Orquestra va interpretar l’Intermezzo de Manon Lescaut, de Puccini. El canvi radical va traslladar el públic de la passió desesperada de l’heroïna operística a la Música de l’espai exterior de Richard Ayling. Una peça esguitada per textos –Microrelats–, de García Márquez, Cortázar, Benedetti… recitats per Roser Sayas, Diana Esteve, Xavi Terol, Victoria Palmero, José Antonio Morala, Irene Sebastián i Laura González. Va tornar llavors a escena Mar Laguna per a exemplificar les Instrucciones para subir a una escalera, elaborades per Julio Cortázar i narrades per Carlos Gil davant la dramàtica interpretació de l’orquestra de La muerte del ángel, d’Astor Piazzolla. I el concert –Desconcert–, va acabar amb un últim conte –Desconte–, en el qual diferents persones del públic, triades a l’atzar, van anar construint una versió lliure de La bella i la bèstia. Tal vegada la proposta va superar un públic que no estava preparat per cridar les seues muses, cosa que no va restar interès ni mèrit a l’espectacle.