Font: www.godella.es

Representants de tots els partits polítics presents en el consistori, col·lectius, entitats, fins i tot una delegació siriana i la ciutadania en general, van participar, al matí de dissabte, en l’homenatge que l’Ajuntament de Godella ha rendit al doctor Peset Aleixandre dins de les jornades que l’associació Paraules contra l’Oblit va desenvolupar amb motiu del 75 aniversari de la seua mort. El número 54 del carrer Major va congregar a desenes de persones que, amb l’alcaldessa de la localitat, Eva Sanchis, al capdavant, van descobrir la placa que reconeix els mèrits professionals d’un home que sempre va ser volgut i recordat pels seus conciutadans. Entre ells, quatre dels seus més directes descendents, els seus néts Susana, Luis i Ana Peset González i Carmina Peset Cañellas assistien emocionats a l’acte i amb la veu entretallada agraïen «al poble de Godella, el seu respecte i afecte cap al seu avi que, d’alguna manera, tornava a la seua terra».

El president de Paraules contra l’Oblit, Xavier Costa, va introduir els parlaments amb una breu ressenya històrica en la qual va destacar la figura de Peset. Li va succeir Jordi Durá, membre del col·lectiu i del Taller d’Història Local de Godella, qui va recordar que «no és el primer acte d’homenatge que se li fa a Peset a Godella, ja en en 1978, amb la presència del propi Josep Lluís Albiñana, president del Consell Preautonòmic (embrió de l’actual Generalitat Valenciana), el poble es va rendir a la figura de qui havia sigut el seu veí i un dels metges més reconeguts del país». En representació de la Universitat de València –de la qual Peset va arribar a ser rector entre 1932 i 1934–, el professor Salvador Albiñana, va intervenir per a lamentar «el llarg silenci que la Universitat de València va mantenir davant el bàrbar afusellament de Peset –tan sols trencat des d’Argentina pel seu predecessor, Mariano Gómez; encara que, amb la democràcia, es va restituir el seu honor i es va recuperar, sota la direcció de Juan Colomer, una figura transcendental a la qual es va dedicar el col·legi Major». «La Universitat ha honrat amb aquests actes a Peset Aleixandre però he de dir que la figura de Peset, honra encara més a la nostra Universitat», va concloure Albiñana.

Les últimes paraules, abans del descobriment de la placa, les va pronunciar l’alcaldessa de Godella i van servir per a «reconèixer, amb aquest homenatge, a totes aquelles persones que han patit la persecució, la injustícia i la mort, així com als seus familiars». La Banda del Casino Musical de Godella va interpretar l’himne municipal, la lletra del qual va ser composta per Manuel Tomás i parla, en la seua última estrofa, de la justícia «que avui adquireix un significat encara més vehement en dedicar-li-la a Joan Peset», va afirmar Sanchis.

A continuació, la comitiva es va desplaçar fins a l’Ajuntament per a oferir la recepció oficial als familiars del doctor que, com a mostra d’agraïment, van donar tres retrats de la saga de metges de la família Peset: del seu avi –Juan Bautista Peset Vidal–, del seu pare –Vicente Peset Cervera– i del propi Joan Peset Aleixandre. Tres quadres que presideixen ja l’entrada al saló de plens, lloc en el qual el regidor de Benestar Social i Ocupació, Salvador Soler, va dedicar unes emocionades paraules als familiars.

«Aquests quadres reconeixen el valor de la ciència i el compromís de Joan Peset Aleixandre, els valors de la democràcia que encarnem i defensem els regidors que ocupem aquest saló de plens, valors pels quals va morir Peset».

Finalment es va oferir un aperitiu en el qual el responsable a València de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, va recordar que encara hi ha un deute pendent amb el record de Peset en la ciutat de València. «No sembla molt encertat que una eminència de la medicina tinga una avinguda amb el seu nom i que en la perpendicular hi haja un carrer amb el nom d’un dels responsables de la seua mort, el doctor falangista Marque Merenciano», va assenyalar Alonso qui va convidar als godellencs a lluitar per evitar aquestes «injustícies quotidianes».