Isaac M. Pulet (violí), Iria A. Prada (viola), Irene Rouco (violoncel) i Inma Pastor (contrabaix) aterraven a Godella amb l’aurèola i les expectatives generades per les bones crítiques recollides en teatres de tot Espanya i no van defraudar. Els jocs còmics, la interacció amb el públic i, sobretot, la música, van convèncer els presents, els quals van agrair, amb una sonora ovació i alçats en peus, els artistes que van oferir l’inusitat però valorat espectacle.
Les reaccions no es van fer esperar: «Molt bé Tatiana i organitzadors… Vam ser-hi i ens va encantar. Enhorabona. Passàrem una estona estupenda, i que seguisca, perquè ens encanta que aquesta classe d’espectacles tornen a Godella. Bravo!», va comentar una de les persones que hi va assistir.
«Ens ho hem passat genial! Ha estat fantàstic, quina actuació! M’imagine les hores de treball que hi ha darrere. Enhorabona! Gràcies per portar-los», va afegir una altra de les persones del públic.
«Ha estat genial. Ha sigut un gust veure el Capitoli ple en una actuació forana. Gràcies i enhorabona per haver-los contractat!», rematà un tercer.
I, més pragmàtica, va tancar els comentaris una quarta persona: «Una estona molt agradable, un espectacle original i divertit, assequible i prop de casa, què més es pot demanar?».
Les quatre dives i –virtuoses–, dirigides per Eduardo Ortega Egea, van arrancar somriures, quan no riallades, amb les seues històries de mim, la seua competició amorosa pel «generós voluntari» del públic i amb les seues lluites de gelosia, seducció, glamur i humor. Molt d’humor. I entre riure i sorpresa, Schubert, Stevie Wonder, Rossini, Queen, Pergolesi, The Platters, Beethoven… Amb un final apoteòsic en el qual d’un sol contrabaix, tocat a vuit mans, van traure una versió exacta de l’«Every breath you take» de The Police.
