L’horta, un patrimoni en perill

maria_horta

«Resulta paradoxal que el Tribunal de les Aigües haja sigut declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO mentre que el territori agrícola sobre el qual actua aquest Tribunal no tinga cap tipus de protecció». Amb aquesta frase, el documentalista Vicent Tamarit va voler reflectir les contradiccions que suposa l’absència d’una legislació que protegisca el patrimoni agrícola, paisatgístic i cultural que atresora l’horta valenciana, considerada per moltes institucions acadèmiques com un baluard de saviesa i coneixements relacionats amb l’agricultura.
Tamarit va participar divendres passat en la presentació del seu documental L’horta al costat de casa, projectat en AlMatadero davant un nombrós públic assistent. L’acte va estar organitzat per la Associació d’hortolans dels horts municipals La Coscollosa de Godella, que continua així amb la programació d’activitats per a la difusió i el debat sobre qüestions relacionades amb la defensa de l’horta. «Creiem que és necessària l’educació ciutadana en aquests assumptes que ens concerneixen a tots», va explicar María Carrasco, presidenta de La Coscollosa, en la presentació del documental. Posteriorment Jordi Alonso, membre de la junta directiva de l’associació, va plantejar l’opció de «assumir l’horta com una nova proposta de valors, com a part integral de la nostra economia, de la nostra cultura. En definitiva, de la nostra vida».
La paradoxa assenyalada per Tamarit és una de moltes. Com reflecteix un dels entrevistats en el documental «resulta contradictori que el govern espanyol haja intervingut perquè la dieta mediterrània siga considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i no s’estiguen prenent les mesures necessàries per a protegir el territori d’on sorgeixen els productes que fan possible aquesta dieta». El documental de Tamarit és un interessant treball cinematogràfic que arreplega diverses veus d’experts valencians, espanyols i europeus relacionats amb qüestions agrícoles i paisatgístiques i també els testimonis de petits productors agrícoles que, a peu de camp, tracten de mantenir l’horta amb el seu propi treball, malgrat els obstacles que amenacen la seua subsistència. En els últims anys, l’horta valenciana ha perdut el 30% de la seua superfície, a causa de diverses qüestions interrelacionades entre si, com l’absència d’un relleu generacional, la falta de rendiment econòmic i la venda d’horts per a la construcció urbanística.
El documental mostra la riquesa paisatgística i agrícola que suposa l’horta valenciana, considerada d’alt interès per diverses institucions europees pel seu valor patrimonial. Així i tot, no s’ha generat la cobertura jurídica que garantisca la seua protecció, «com sí es va fer amb la zona de l’Albufera quan va ser nomenada Parc Natural», assenyala un altre dels entrevistats. Com s’adverteix en el documental, si no es prenen les mesures necessàries, l’horta està condemnada a la seua desaparició. «Més enllà de les institucions i les iniciatives individuals hem de generar una consciència col·lectiva que ens porte a lluitar conjuntament per la defensa de l’horta. Ha arribat el moment de l’acció ciutadana. Resulta preocupant que la desaparició de l’espai natural de l’horta no aparega entre les principals preocupacions dels valencians», va advertir Tamarit.
Com s’apunta en el documental, la presa de consciència ha d’anar acompanyada de plans de protecció de l’horta que incloguen també la valorització del treball dels seus agricultors. «Hauria d’haver-hi una relació directa entre la nostra alimentació i la conservació del nostre territori de producció agrícola», assenyala un altre dels entrevistats en el documental. «L’horta no és un parc temàtic. Sense agricultors no hi ha paisatge», va advertir un dels participants en el col·loqui posterior a la projecció.

Arxivat en: Agricultura - Consell Agrari, Godella, INFORMACIÓ, Medi Ambient, Moviments Socials, NotíciesGodella, Temes, Urbanisme i Medi Ambient

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *